CRÒNICA BLOG ESPORTS EL CIM DE MANRESA (URI ESTEFANELL)
30KMS APROX. 1.780 DESNIVELL+ I UNES 8:45H

Ascens al Gran Tuc de Colomers pel estètic corredor NE, que culmina en el coll entre els dos cims. Jornada llarga (amb l’opció de dividir-la en dos dormint al refugi de Colomers) però molt gratificant i emocionant en un dels paratges més autèntics del Pirineu, el circ de Colomers, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Seguim la pista que va paral·lela al Arriu d’Aiguamòg, guanyant alçada molt progresivament entre els pins i les bordes solitàries de la vall. Creuem el pont de la zona dels Bahns de Tredòs i ens endinsem a la zona perifèrica del Parc Nacional. Uns quilòmetres més endavant, la pista creua un pont. Nosaltres seguim recte i pugem pel GR que va per dins el bosc, superant un parell de zones amb pendent pronunciat fins abocar-nos al pla, ja amb les primeres vistes del circ de Colomers i el Gran Tuc de Sendrosa a l’esquerra. El Gran Tuc de Colomers apareix com un ogre en la llunyania.

Descendim uns metres per trobar el camí que ens porta al Lac Obago, on hi ha l’opció de pujar al Port de Ratera a l’esquerra, o seguir recte per davant del Tuc de Ratera fins al Lac de Cap de Colomers. Seguim recte i boregem el Lac Obago per la dreta. Ràpidament guanyem alçada fins sobrepassar el Ratera i tenir davant el Gran Tuc de Colomers. Rodegem el Lac de Cap de Colomers per l’esquerra i pugem per la pala que ens condueix al con de sortida del corredor. Canviem esquís per grampons i en menys de mitja hora superem l’exposat corredor, amb pendents de 45-50º. Just abans del coll trobem un curiós pas de cova formada per un inmens bloc encastat que ens facilita l’ascens. Des del coll, superem uns primers metres rocosos a l’esquerra per saltar a la pala de neu de la cara SO i culminar el cim. Des d’aquest punt privilegiat, dels més alts de tot el Parc Nacional, la panoràmica és un luxe.

Desfem la pujada fins al coll per calçar esquís i iniciar un descens exigent i de gran exposició. Un corredor estètic i sinuós en el qual cal buscar el gir segons les condicions de la neu. Curt però intens, el regust de boca en sortir és dolç com la mel.

Voregem el Lac per l’esquerra intentant no perdre alçada. El descens continua més o menys per la mateixa ruta procurant no perdre altura i evitant els plans per no remar. Just al Lac de Clòtho de Baish, tallem a l’esquerra i ens desviem de la ruta de pujada per evitar remuntar el bosc, baixant pel torrent i arribant trobant el sender que va de la pista al refugi de Colomers. Un cop a la pista, només cal deixar-se portar fins al punt d’inici (amb sort, només ens esperen un parell de remades).